Capella del Carme de Periques.
|
|
La capella de Periques, advocada avui a la Mare de Deu del Carme, és una de les esglésies romàniques més antigues del terme de Puig-reig. Les primeres notícies daten de començaments del segle XI, però aleshores era advocada a Sant Julià.
Aquesta església fou coneguda fins al segle XIV amb el nom de Sant Julià de Puig-reig i, entre aquest segle i el XVII, amb el nom de Sant Julià de la Garriga. A partir del segle XVIII era anomenada ja Sant Julià de Puig-reig. No coneixem la data exacte del canvi d'advocació però imaginem els primers anys del segle XX com a moment probable per advocar-la a la Mare de Déu del Carme. La primera notícia de l'església de Sant Julià és de l'any 1026; és esmentada en el testament de Ramon de Deurasan juntament amb altres esglésies veïnes com Sant Martí de Puigreig, Sant Marçal de Puigreig, Sant Pau de Caserres, el Monestir de Santa Maria de Serrateix, Sant Pere de Madrona, etc... Ramon Deurasan deixà a Sant Julià dos diners d'or per il·luminar l'església. Per una excavació arqueològica al voltant de l’església del Carme de Periques el gener de l’any 1990, s’ha pogut deduir que l’església estava formada per tres naus, amb els seus absis corresponents. Actualment se’n conserva l’ absis central i part de la nau central. |
El Pont de Periques.
 |
El pont de Periques es un elegant pont d'estil gòtic de quatre arcs de mig punt, adovellats, de mides desiguals.
Fou construït pels Templers a finals dels segles XIII o inicis del XIV per tal de poder travessar el Llobregat i comunicar-se fàcilment amb la gran casa conventual de Periques. |
L'Església de Sant Martí de Puig-Reig.
 |
L'església romànica de Sant Martí de Puig-reig està situada al costat de l'església actual. La primera església del castell, del 907, es va substituir per l'actual, un edifici romànic de mitjans del s. XII, a l'època en què els vescomtes del Berguedà i el trobador Guillem de Berguedà eren senyors de Puig-reig. A partir del s. XIII i fins el s. XIV fou l'església de l'orde militar del Temple. Conserva a l'interior un conjunt de pintures murals de mitjans del s. XIII dedicades a la Mare de Déu.
Accés: carretera comarcal C-16, fins Puig-reig. C/ de l'Església (part alta de la vila). Contacte i condicions de visita: Rectoria, tel. 938 380 096. |
Castell de Puig-Reig
 |
La primera notícia del castell de Puig-reig és de l'any 907; des d'aquesta època fou una important fortalesa situada dins el comtat de Berga que s'amplià durant tota l'època medieval. Al segle XII esdevingué residència de la família vescomtal del Berguedà i més concretament del trobador Guillem de Berguedà, qui el va cedir, juntament amb el seu terme i Fonollet, als Templers en el seu testament de l'any 1187. Fou en aquest segle quan es van construir els tres nivells de muralles pel sector de ponent i de migdia, car el pendent sobre el Llobregat era una defensa natural; pel sector de Tramuntana (l'actual carrer mossèn Jacint Verdaguer) s'hi va construir el Portal de la Creu.
Els templers senyorejaren Puig-reig fins a començaments del segle XIV, quan l'Orde fou anul·lat i els dominis de l'antiga Comanda Templera de Puig-reig (que incloïa: el terme del castell, els territoris del Berguedà i les possessions a la Cerdanya) passà a l'Orde de l'Hospital. L'any 1409 els Hospitalers obligaren els pagesos del terme de Puig-reig a arranjar les muralles que es trobaven en mal estat. El recinte casteller entrà en una lenta decadència i al segle XVI ja amenaçava ruïna. Aleshores fou lliurat a una família pagesa, els "Dodeny". |
Parc Fluvial del Llobregat
 |
El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural.
L'àmbit d'actuació del Parc Fluvial del Llobregat s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori on hi podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX. El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat es va crear el dia 11 de juny de 2003 i actualment està format per les següents entitats públiques i privades: Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d’Avià, Ajuntament d’Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç – Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d’Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d’Associacions de Veïns del Baix Berguedà. Tot i que el Consorci com a entitat jurídica començà a funcionar a partir del gener de 2004, el projecte del Parc Fluvial ja s’està desenvolupant, sota la forma de Patronat del Parc Fluvial Navàs-Berga, des de l'any 1998. Els impulsors d'aquesta iniciativa partiren d'una inquietud comuna: treballar per aquest territori on, durant més de cent anys, les colònies tèxtils han estat el centre de la vida social i econòmica. Amb la crisi del sector tèxtil i el tancament de la majoria de fàbriques i colònies de la zona (anys 80-90 del segle XX), aquest territori patí un xoc molt fort. Per tal d'ajudar a superar aquesta situació de crisi, sorgí el Parc Fluvial. Des de llavors, s'ha treballat per preservar el patrimoni cultural i natural d'aquest territori i fomentar el desenvolupament econòmic i turístic d'aquest espai vertebrat entorn el riu Llobregat i les seves colònies tèxtils. El territori d’actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on hi viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d’una seixantena d’empreses de tot tipus: d’alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. Font: http://www.parcfluvial.cat/ |
 |
