Sopars medievals: La Periques històrica
La casa es troba ja descrita en documentació del s.XIII com a Mas dels Oms o Mas de Sant Julià (ja que fou edificat al costat de l'església de Sant Julià, actualment l'ermita del Carme). El primer document sobre l'església data del s.XI, per tant podem assegurar que ja des d'aquest moment es donava servei religiós a la població propera.
La gran expansió, però, es viurà dos segles més endavant, quan els frares cavallers de l'orde del temple rebin la donació del Mas l'any de 1268. Serà a partir d'aquest moment en que començarà un procés de reformes importants per a convertir la casa en seu de la comanda de Puig-reig, situada fins aleshores en el recinte del castell.
Els templers avançaren en les seves obres amb prou prestesa com per acabar el pont sobre el riu Llobregat que unirà les dues seus de la comanda, conegut com a “pont de Períques” i una bona part de les reformes de la casa, unes reformes que es veuran estroncades per la dissolució de l'orde l'any 1312 per butlla del Papa Climent V.
La casa passarà aleshores a dependre de l'orde dels hospitalers, ja menys interessats en les possessions de la Catalunya central i el Pirineu, i per tant mai s'acabarà de completar del tot l'obra iniciada.
Ja en època moderna s'arrendarà la propietat i es transformà en mas, prenent l'aspecte que el definirà fins a l'actualitat, en que mitjançant una sèrie d'obres de reforma i restauració s'ha intentat de recuperar al màxim possible el seu aspecte original.
La gran expansió, però, es viurà dos segles més endavant, quan els frares cavallers de l'orde del temple rebin la donació del Mas l'any de 1268. Serà a partir d'aquest moment en que començarà un procés de reformes importants per a convertir la casa en seu de la comanda de Puig-reig, situada fins aleshores en el recinte del castell.
Els templers avançaren en les seves obres amb prou prestesa com per acabar el pont sobre el riu Llobregat que unirà les dues seus de la comanda, conegut com a “pont de Períques” i una bona part de les reformes de la casa, unes reformes que es veuran estroncades per la dissolució de l'orde l'any 1312 per butlla del Papa Climent V.
La casa passarà aleshores a dependre de l'orde dels hospitalers, ja menys interessats en les possessions de la Catalunya central i el Pirineu, i per tant mai s'acabarà de completar del tot l'obra iniciada.
Ja en època moderna s'arrendarà la propietat i es transformà en mas, prenent l'aspecte que el definirà fins a l'actualitat, en que mitjançant una sèrie d'obres de reforma i restauració s'ha intentat de recuperar al màxim possible el seu aspecte original.
