Amb l'ajuda de l'abat Sant Bernat de Claravall i el seu escrit «De laude novae militiae», els Templers van redactar la seva regla basada en la de l’Orde de Sant Benet, d'acord amb la seva recent reforma, efectuada pels cistercencs, dels quals van adoptar l'hàbit blanc al qual van afegir la creu encarnada. L’any 1128, al concili de Troyes, l'Orde va obtenir l'aprovació papal.

Durant la seva estada inicial a Jerusalem es van dedicar únicament a escortar els pelegrins que acudien als sants llocs, ja que el seu escàs nombre (9) no permetia que realitzessin actuacions de major magnitud. No obstant això, el seu nombre va augmentar de manera significativa en ser aprovada llur regla i aquest va ser l'inici de la gran expansió dels «pauvres chevaliers du temple».

En deixar-los com hereus dels seus regnes (junt amb hospitalers i monjos del Sant Sepulcre), el rei Alfons el Bataller els va involucrar en la Reconquesta peninsular. Malgrat que els nobles aragonesos n`ignoressin el testament, el príncep Ramon Berenguer IV -regent del regne- en casar-se amb Peronella, la filla de Ramir el Monjo, va arribar a un acord per mitjà del qual l'orde rebia grans extensions de terreny als territoris que s'anessin conquerint, junt amb la custòdia de fortaleses importants.

Ben aviat van rebre o construir a Terra Santa grans fortaleses, com ara Safita, el Castell-Pelegrí o la fortalesa del Temple a Sant Joan d'Acre. Van mantenir un exèrcit permanent molt important, que sumat al de l'orde de l'Hospital i al dels Teutònics, formava, potser, més d'un terç de les tropes a disposició dels reis de Jerusalem. Butlles papals repetides eximien l'orde del pagament de cap delme o de dependència dels bisbes.

Els templers van salvar l'exèrcit de Lluís VII de França en la segona croada. En un període de trenta anys, tres grans Mestres van caure presos dels musulmans: Bertrand de Blanchefort (1157), Eudes de Saint-Amand i Gerard de Ridefort (1187).

Custodiaven en combats especialment transcendentals la relíquia més preuada de la cristiandat, la Vera Creu, i a la batalla de Hattin (1187) la van perdre a mans de les tropes de Saladí i mai més va ser recuperada. En el segle XIV, les ambaixades de Jaume II "el Just" encara la demanaven inútilment al soldà An-Nàssir Muhàmmad.

Van participar activament, però sense èxit, en la defensa de la ciutat de Sant Joan d'Acre, la nova capital del disminuït regne de Jerusalem, el 1291, en front de l'ofensiva del soldà Al-Àixraf Khalil. La ciutat va caure i el Gran Mestre Guillem de Beaujeu va morir-hi.

Els templers van haver d'abandonar llavors el seu darrer gran reducte, el Castell-Pelegrí (agost de 1291), mancats de tropes per defensar-lo, i replegar-se a Xipre, on la dinastia dels Lusignan els va veure com una potencial amenaça.

En els anys 1299-1302 l'Orde del Temple va intentar la reconquesta de Terra Santa a través d'una aliança militar amb el rei dels armenis, Hethum II i el khan dels tàrtars, Ghazan, partint d'un cap de pont a la petita illa d'Arwad, a pocs quilòmetres de la ciutat de Tartous. Aquestes esperances van desaparèixer amb la caiguda d'Arwad en mans de Said al-Dihn Zarrak, emir del soldà mameluc An-Nàssir Muhàmmad. En aquella derrota, la darrera batalla dels templers a Palestina, van caure mil templers, entre cavallers, sergents i turcoples. El cap supervivent (car en combat van deixar la vida els mariscals Barthlemy de Quincy i Hug d'Empúries), fra Dalmau de Rocabertí va ser rescatat després de diverses ambaixades (les més intenses les d'Eymeric d'Usall en 1303-1304 i 1305-1306) i quan ja s'havia eliminat l'orde del Temple.

La darrera maniobra del Temple per recuperar poder polític va ser la conspiració contra el rei Enric II de Xipre per posar en el seu lloc llur germà, Eymeric II, que va retardar la desaparició del Temple a Xipre fins al 1310.

A part del poder militar, van desenvolupar un eficient sistema bancari, esdevenint els banquers de gran part d'Europa i dels seus reis amb un nou sistema de crèdits i garanties. Aquestes garanties serien el que avui coneixem com xecs de viatge, ja que consistien en un document d'autorització escrit i segellat pel qual l'autoritzat podia percebre la quantitat especificada en qualsevol castell templer; es van crear amb el propòsit inicial de salvaguardar els pelegrins a Terra Santa dels saquejadors. Felip IV de França, el Bell, davant els deutes que havia adquirit amb ells i l'enveja pel poder que manejaven, va convèncer el papa Climent V que iniciés un procés contra els templers acusant-los de sacrilegi a la creu, heretgia, sodomia i adoració d'ídols pagans (se'ls va acusar d'escopir sobre la creu, renegar de Crist a través de la pràctica de ritus herètics i de tenir contacte homosexual, entre d'altres).

Aquest vídeo correspon al capítol 6 del programa "La Ruta dels Templers" emès per TV3. En el vídeo podreu veure unes imatges de Casa Periques. Esperem que us agradi.

| Avis legal | Contacte